Vocabulari tema 11 "Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte"

Benvolguts alumnes,

Us remet el vocabulari d'aquest tema i l'estructura del control. Ànim, estudiau molt, que ja queda poquet per poder gaudir de les vacances!

VOCABULARI
-Ziggurat: temple mesopotàmic en forma de muntanya escalonada.
-Volta: conjunt d'arcs que formen un sostre que no és pla.
-Relleu: escultura que està aferrada a una paret o mur.
-Estela: pedra on s'esculpien relleus que recordaven victòries militars.
-Faraó: rei de l'Alt i Baix Egipte que tenia el poder absolut.
-Politeista: és qualsevol religió on s'adori a més d'un déu.
-Ka: ànima principal dels egipcis que passava a la vida d'ultratomba.
-Arquitectura arquitravada: és la que no utilitza arcs i voltes, sinó que té sostres plans.
-Hipogeu: gran cambra funerària excavada davall terra.

Model de preguntes

(1) Completa. 1,5.
(2) Vocabulari. 1,5.
(3) Explica. 1,5.
(4) Veritat o Fals. 1.
(5) Relaciona. 1.
(6) Preguntes curtes. 2,5.
(7) Cronologia: 1.

Vocabulari "La Prehistòria" i tipus de preguntes

Hola, apreciats alumnes!
Us deix el vocabulari del tema i els tipus de preguntes que sortiran a l'examen.
Estudiau molt i bona sort!

VOCABULARI “LA PREHISTÒRIA”

-Prehistòria: és el període de temps que comença amb l’aparició de l’ésser humà i acaba amb l’aparició de l’escriptura.
-Primats: ordre dels mamífers dins el qual hi estan inclosos els humans.
-Sílex: roca dura que els humans tallaven per fer eines.
-Paleolític: primer període de la Prehistòria on l’home era depredador i nòmada. Acaba amb l’aparició de l’agricultura i de la ramaderia.
-Art rupestre: és el conjunt de pintures prehistòriques de les parets de les coves.
-Art mobiliari: és el conjunt d’objectes esculpits o pintats.
-Aixovar funerari: conjunt d’objectes que es posen al voltant del difunt per ajudar-lo en una possible vida després de la mort.
-Venus paleolítica: figura femenina amb parts del cos exagerades que s’ha relacionat amb la fecunditat.
-Neolític: segon període de la Prehistòria on l’home era productor i sedentari. Acaba amb l’Edat dels Metalls.
-Fus: instrument que serveix per filar.
-Siderúrgia: conjunt de tècniques que treballen el ferro i els seus aliatges.

Model de preguntes

(1) Completa. 1,5.
(2) Vocabulari. 1,5.
(3) Explica. 1,5.
(4) Veritat o Fals. 1.
(5) Relaciona. 1.
(6) Preguntes curtes. 1,5.
(7) Cronologia: 2.

Mapa Àfrica i noms

Hola, alumnes!

Aquí teniu el mapa d'Àfrica per si vos fa falta amb els corresponents noms.

El clima polar i el clima d'alta muntanya

Preparats per passar una mica de fred? Idò entrem dins els paisatges polars. Per començar, una foto dels pols. Esperem que el canvi climàtic no acabi amb llocs tan espectaculars com aquest.


En els paisatges propers als pols trobam la tundra, una vegetació baixa a base de molsa, líquens i petites flors. Aquí en teniu dues fotos, la primera d'elles amb un caribú.



Mirau quin exemplar més maco d'ós polar! Sabíeu que poden arribar a pesar 800 quilos?

Els esquimals o inuit viuen a la tundra americana. Entre alguns dels seus curiosos costums, es troba fer combats de cançons (això em recorda els nostres combats de gloses). L'esquimal de la foto va ben abrigadet, no ho trobau?


Els lapons o sami són un poble escandinau que viu del pasturatge dels rens. Avui dia, encara queden unes 80.000 persones d'aquesta ètnia. Algunes les teniu aquí baix.

Aquí teniu un paisatge d'alta muntanya (molt de fred i altes precipitacions en forma de neu). La muntanya s'aprofita turísticament, com podeu comprovar en aquesta estació d'esquí andorrana.

Paisatge continental: vegetació i fauna

Alumnes, un esforç que ja acabam amb la zona temperada!
Al nord, trobam el bosc boreal o taigà. Preciós, al meu entendre, com podeu comprovar en aquesta foto d'un bosc del Canadà.

Un dels arbres de la taigà pot ser el làrix. Us ho present aquí baix.

Els arbres de la taigà solen ser coníferes, perquè tenen els fruits o pinyes en forma de con. Per comprovar-ho, us penj aquí la foto d'una pinya d'avet.

Al sud, predominen les praderies i estepes. En primer lloc, la foto d'una estepa.


Una imatge de praderia americana, amb els búfals pasturant-hi. Maca la imatge, no?

Un dels animals característics de la fauna del paisatge continental és l'ant. Aquest animal pot arribar als 500 quilos de pes, pot fer fins a 60 quilòmetres diaris i neda extraordinàriament. A la foto de dalt veureu un ant mascle i a la de baix unes femelles de l'espècie.

Això s'anima!

Apreciats alumnes,

Aquest blog es va animant gràcies als vostres comentaris. Esper que la participació no caigui i fins i tot que pugui augmentar. S'admeten suggeriments, ajudes... Aquest blog també és vostre: no ho deixeu de mirar i de participar-hi. Ànims i moltes gràcies.

La vegetació mediterrània

Alumnes, desitjosos de veure la nostra vegetació?
Per començar, un bosc de pins.


Ara, una il.lustració sobre el pi blanc ("pino carrasco" en castellà). Veureu on es pot trobar a Espanya (a les zones en negre). Us venen de gust uns pinyonets que deuen estar amagats dins la pinya?


Un altre tipus de bosc típic de la Mediterrània és l'alzinar.

Una il·lustració sobre l'alzina ("encina" en castellà). Els aglans que veieu (el fruit de l'enzina) sovint es donen als porcs com a menjar. Podem observar també un mapa de situació de l'alzina a Espanya (a les zones en negre).


Els matolls a la Mediterrània es troben representats per la màquia i la garriga. Aquí baix teniu una foto de màquia. Sol créixer a sòls silicis.


No vos quedareu sense garriga, tranquils. La foto la podreu veure si baixau un poquet. Es dóna a sòls calcaris.

El matoll més característic de la garriga és el garric. A què el garric és garrit?

Vegetació al paisatge oceànic

Hola, benvolguts alumnes!

Us pas unes fotos de la vegetació típica dels paisatges oceànics. En primer lloc, la d'un bosc caducifoli de roures a Galícia.


Després, la d'un bosc caducifoli de faigs.


La foto que ve a continuació és d'un paisatge de landa.


Per acabar, la foto d'un prat a Irlanda.

Rosa del desert

Avui, a classe de 1r C, na Laura m'ha parlat de la "rosa del desert". Investigant, he trobat que pot ser dues coses:

-Un mineral d'origen sedimentari que es forma sobre una base de guix a zones desèrtiques. A què semblen els pètals d'una rosa de veritat?

-Un arbust típic de zones desèrtiques de l'Àfrica Oriental i Aràbia amb una forma molt curiosa i coronat per belles flors. El seu nom científic és Adenum Obesum i aquí baix en teniu una imatge.

Són macos, no?

Dades dels climogrames

Hola, alumnes! Us deix penjades les dades dels climogrames de Palma de Mallorca i de La Corunya que alguns necessitau per al treball.

Control de temps i clima: informacions d'interès

Dates control

1r ESO A: dimecres 28 de gener de 2009.
1r ESO B: dimecres 28 de gener de 2009.
1r ESO C: dijous 29 de gener de 2009.
1r ESO D: dimarts 3 de febrer de 2009.

Vocabulari

-Atmosfera: capa gasosa de més de 1000 quilòmetres de longitud que embolcalla la Terra.
-Temperatura: grau d’escalfament de l’aire a causa de la radiació solar.
-Humitat: quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire.
-Higròmetre: aparell que mesura la quantitat d’humitat de l’aire.
-Pluviòmetre: instrument que serveix per mesurar la quantitat de pluja caiguada i que s’expressa en mm.
-Pressió atmosfèrica: pes de l’aire damunt de la superfície terrestre.
-Baròmetre: instrument que serveix per mesurar la pressió atmosfèrica i que s’expressa en hpa o mb.
-Vent: massa d’aire en moviment que es forma quan entre dos llocs hi ha pressions atmosfèriques diferents.
-Alisis: vents constants que bufen des dels tròpics cap a l’Equador.
-Monsons: vents estacionals que duen pluges a l’estiu i són secs a l’hivern.
-Hevea: arbre del qual s’obté el cautxú.

Model de preguntes (valor de cadascuna al costat)

(1) Completa. 1,5.
(2) Vocabulari. 1,5.
(3) Explica. 1,5.
(4) Veritat o Fals. 1.
(5) Relaciona. 1.
(6) Mapa d’Àsia. 1,5. Entren tots els noms que vàrem situar al mapa.

(7) Preguntes curtes: 2.

La vegetació al clima tropical

Hola, com va? Ja que hem parlat de la vegetació al clima tropical, podeu distingir en les següents fotos les diferències entre bosc tropical, sabana i estepa.

Climogrames

Benvolguts alumnes que encara no hagueu entregat el climograma,

Us record que s'han d'entregar els climogrames de Palma de Mallorca i La Corunya dins una mateixa funda, amb el nom i llinatges darrere de cada climograma (també el curs i grup al qual pertanyeu) i sense que faci falta posar portada. Anau alerta amb les barres que representen les precipitacions, ja que les mesures són diferentes a les de les temperatures. Recordau: cada cm val 10 per a les temperatures, però val 20 per a les precipitacions. Un bon truc és posar al costat de la línia de l'esquerra de la gràfica (la de les temperatures) els números corresponents a les precipitacions amb llapis. Així serà més difícil que us embulleu.